Els 3 Ports de l'Empordà que ningú t'explica
- Joan de Gravel House
- 5 days ago
- 3 min de lectura
L'Alt Empordà amaga al seu interior alguns ports que combinen accessibilitat amb encant. Aquí en repassem tres amb les dades, sensacions, i un toc d'història.
Coll de Coustouges: natura, frontera i pujada sense parar
L'ascensió des de la mateixa plana de l'Empordà (Pont de Molins) seria de 36km i +1000m de desnivell, números molt típics i similars a grans ports, com ara el Col du Grand Colombier.
L'ascensió transcorre per zones boscoses i suaus i encara que no és un port extrem ofereix trams constants que et permeten entrar en ritme.
Una curiositat històrica: el port traça un dels antics passos entre Espanya i França, per la qual cosa després de la pujada s'arriba al petit poble de Coustouges, un racó tranquil del Vallespir. Des d'allà, després de creuar la frontera, es pot entreveure un paisatge més pirinenc, cosa que dóna una sensació molt particular de pas muntanyós “a un altre món”.
Per a molts ciclistes de l'Empordà, Coustouges és aquest port de cap de setmana, prou llarg per entrenar desnivell i fer una ruta de més de 4 hores.
Coll de Banyuls: serra, mar i un passat fronterer carregat d'història
Aquest port que connecta la zona d'Espolla amb la carena de la serra de la Serra de l'Albera (i França), té el cim al voltant dels 357–362 m sobre el nivell del mar.
Des de la vessant més suau (Espolla), la pujada té uns 11 km, amb un desnivell de +293m i un pendent mitjà de 3,3 %, encara que hi han trams que poden superar el 14% en les rampes més dures. El vessant francesa (des de Banyuls-sur-Mer) és molt empinat, encara que ofereix uns "switch backs" al pur estil Giro d'Itàlia.
El que fa especial Banyuls no és un desnivell brutal, sinó la barreja de natura, mar i passat. En coronar, es respiren vents mediterranis, s'olora la proximitat del mar, i s'entreveu aquesta transició entre muntanya i costa típica de l'Albera.
Històricament, aquest pas ha estat una via de frontera, de pas i de fuita en temps de conflictes. Molts ciclistes que el recorren senten aquesta connexió amb el passat: rutes d'exili, camins antics, una ruta que sempre ha tingut significat més enllà de l'esport.
Sant Pere de Rodes: el gran mirador de l´Empordà
Si hi ha un port que combini mite, paisatge i desnivell a l'Empordà, aquest és Sant Pere de Rodes. La pujada des de Vilajuïga és una de les més conegudes pels ciclistes de la zona amb 6,6km i +512m de desnivell. No és una ascensió excessivament llarga, però sí constant i amb una gran panoràmica. Cada corba ofereix una vista més oberta sobre l'Empordà, les cales del Cap de Creus i la immensitat de la Mediterrània.
L'ascens es torna especialment emocionant quan, entre els darrers girs, apareix el monestir coronant la muntanya. Pocs ports permeten arribar pedalant a un dels conjunts romànics més importants de Catalunya, un lloc on el vent, la pedra i el mar esdevenen protagonistes. Els dies clars, Sant Pere de Rodes regala una de les vistes més àmplies i espectaculars de l'Empordà, raó per la qual molts ciclistes ho consideren un “port obligat” almenys una vegada a l'any.
Conclusió: Tres ports per entendre l'Empordà amb bicicleta
Cadascú d'aquests ports revela una cara diferent de l'Empordà. Coll de Coustouges ofereix la immersió a la natura i el ritme llarg; Coll de Banyuls, l'èpica mediterrània i un paisatge aspre ple d'història i Sant Pere de Rodes, la majestuositat de l'Empordà oberta al mar i l'emoció de coronar al costat d'un monestir mil·lenari.
Per a qualsevol ciclista que vulgui descobrir l'Empordà de debò, aquests tres ports us ensenyaran un nou paradís ciclista. Des de Gravel House volem formar part d'aquesta aventura, així que no dubteu a contactar-nos per organitzar la vostra següent escapada ciclista a l'Empordà.
Esperem que aviat ho puguis descobrir!
Comentaris